diumenge, 26 de febrer del 2012

En castellà també, sisplau. Un bon article

"En castellà també, sisplau". Amb aquest títol l'articulista Eduard Voltas, a l'ARA, es dirigeix a tots aquells que encara no han entès quina és la realitat del nostre país, avui. Aquelles persones que amb més o menys voluntat lluiten perquè se'ns reconeguin els nostres drets, oblidant que no tots som iguals, però sí que podem defensar un model nou de país, més just i respectuós.
En un moment de l'article, Eduard Voltas escriu: "Si jo fos un català d'identitat espanyola, davant la hipòtesi de la independència estic segur que em preguntaria: d'acord, amb la independència viuríem millor, però en aquest estat català que em proposen, ¿jo podré continuar sent jo? ¿La meva llengua, els meus costums, els meus referents, seran respectats i assumits com a propis pel nou estat? ¿O seran tractats com una nosa, com una anomalia que s'ha d'ignorar o superar?".
Per a mi, aquí rau la clau de l'èxit o el fracàs del moviment independentista. Si no som capaços d'entendre que el nostre país és divers, i està poblat per persones diferent, amb costums, llengua, cultura i tradicions distintes, no enfocarem bé el camí a seguir per aconseguir la independència del nostre país.
Als contraris a la independència, als que se senten espanyols i no catalans, no es creguin que les paraules d'Eduard Voltas ens porten a carregar-nos polítiques com la de la immersió lingüística. El país necessita preservar la cohesió social, i la immersió lingüística és una bona eina, com s'ha demostrar fins ara, i atacar-la com feia avui la delegada del govern espanyol a Catalunya, emparada per la sentència del Tribunal Suprem, és un error que ens pot portar a la ruptura social.
Podem reconèixer la importància de la llengua castellana, i defensar-la com a llengua materna de molts catalans, sense renunciar a la proclamació de la llengua catalana com la pròpia de Catalunya, encara que no l'única. Compartir el respecte a la llengua castellana, amb la defensa i discriminació positiva del català, com a llengua més feble i amb més perill d'extinció.
Podem respectar els nostres vincles amb la resta d'Espanya i Europa, amb la voluntat d'erigir-nos com a estat independent, dins l'Europa de les nacions. Tot això amb seny, pedagogia i sense exclusions. El fanatisme, el menyspreu vers la simbologia que no és nostra, no ens portarà enlloc. Hem de respectar els altres, per exigir que se'ns respecti com a poble sobirà i diferent, però no uniforme, ni d'una sola llengua, ni una sola manera de pensar. La diversitat és riquesa i ens n'hem d'aprofitar.

1 comentari:

Antoni ha dit...

Crec que aquest és un dels debats crucials (si no "el" debat) que calia plantejar. L'objectiu de la independència ha de ser llaminer per a tothom i ningú ha de tenir por d'una sobirania catalana, però abans calia plantejar la qüestió. I les línies que es van perfilant (la de l'ARA, la teva) em semblen excel·lents. Que continuï el debat!